Risc baix, estàndard o alt: què implica el benchmarking de països per a les teves compres

El maig de 2025 la Comissió Europea va publicar la primera classificació de països del sistema de benchmarking de l'EUDR (Reglament d'Execució (UE) 2025/1093). El resultat: 140 països de risc baix — tots els estats membres de la UE, els EUA, la Xina, el Canadà o el Japó —, una cinquantena de risc estàndard — incloent-hi grans productors com el Brasil, Indonèsia i Malàisia — i només quatre d'alt risc: Bielorússia, Myanmar, Corea del Nord i Rússia.

La classificació no és decorativa: determina la profunditat de la diligència deguda. Comprar a un país de risc baix permet una declaració simplificada, sense avaluació completa de risc. El risc estàndard exigeix el cicle sencer: recollida d'informació, avaluació i mitigació. I l'alt risc hi afegeix un escrutini reforçat de les autoritats competents, amb més freqüència de controls.

Atenció, però: risc baix no vol dir risc zero. L'operador continua sent responsable de recollir la geolocalització de les parcel·les i la informació del proveïdor, i les autoritats poden actuar si hi ha indicis d'incompliment.

A més, la primera revisió de la classificació està prevista per a aquest mateix 2026, de manera que un origen que avui és 'estàndard' pot canviar de categoria. Convé que el teu sistema de risc no tingui la llista escrita a pedra.

El motor de risc de KPS EUDR incorpora aquesta classificació oficial com un dels seus factors — juntament amb l'estat documental i la geolocalització de cada proveïdor — i n'explica cada punt: mai un semàfor sense motiu.